lectures de la missa del diumenge XXIX de durant l'any 18 octubre 2015

DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY

«qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots»

Lectura del llibre d’Isaïes

El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.

Is 53,10-11

Salm Responsorial

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor. R

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,

els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R

Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós. R

Sl 32,4-5.18-19.20.22 (R.: 22)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.

He 4,14-16

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren:
«Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.»
Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

Mc 10,35-45

"Mantinguem ferma la fe"

Som exhortats a mantenir ferma la fe que professem, centrada en Jesucrist. Una de les dificultats més greus del cristià és confessar Déu totpoderós però reconeixentlo en el Servent triturat que és Jesús. Massa sovint interpretem l’Omnipotència de Déu amb criteris de grandesa humana i no mirem el que Déu realment fa; Déu ens l’imaginem més que el contemplem.
Precisament per haver estat provat en tot i perquè el sofriment l’ha triturat i així ha pres damunt seu les culpes dels altres, podem nosaltres acostar-nos confiadament al tron de gràcia de qui ha compartit penes i febleses.
Coincidim amb no-creients en el fet què Déu ningú no l’ha vist mai (Jn 1,18a); però el cristià sap que el Fill únic és qui ens l’ha revelat (Jn 1, 18b). Per això Crist és la imatge del Déu invisible (Col 1,15) a qui ara coneixem de debò.
L’estil compassiu de Jesús ve afavorit per la condició d’home provat en tot encara que sense pecar. En la vida sofrent del Servidor que haurà donat la vida per expiar les culpes dels altres i fer-los justos hi ha un secret amagat: Per ell el designi salvador del Senyor arribarà a bon terme.
També avui el camí salvador és l’anunciat al 4t Cant del Servent del Senyor i fet plena realitat per Jesús, model i motiu del nostre estil de vida. El Fill de l’home no ha vingut a fer-se servir sinó a servir fins a donar la vida per tots: aquest és el calze que ha de beure tothom qui vol seguir-lo. En Jesús el donar la vida no és un fet aïllat sinó la conseqüència final de l’estimar fins a entregar-se ell mateix (Ga 2,20). Per al seguidor de Jesús no és prou servir d’alguna manera, algunes vegades i a alguns; cal servir com Jesús.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi